Tuesday 29 May 2007

La lògica del polític sense arguments

Ja han passat les eleccions locals. És un descans per a tots plegats, inclosos aquells qui - com jo - ens ha tocat servir a la maquinària electoral formant part d'una mesa electoral. Sagrat deure democràtic que aixeca passions (especialment a les 8 del matí quan els suplents estan pendents de veure si els titulars es presenten o no i, per tant, si els toca quedar-se al col·legi electoral per fer la feina dels qui no s'han presentat).

Visc a Viladecavalls, poble d'una cultura política rica i variada, a jutjar per les opcions polítiques que s'ofereixen a l'elector en unes eleccions locals. A més opcions polítiques, més nivell en el debat polític, podríem suposar. Bé, aquesta seria la teoria, que vindria a tenir la mateixa base lògica que el capitalisme quan ens diu que a major competència, millors preus (curiosament, en alguns sectors econòmics 'liberalitzats' - com ara el gas, l'electricitat o els carburants - això no sembla complir-se). Doncs bé, al debat polític d'aquest poble (no us cregueu pas que és un poble perdut a les muntanyes, encara que el correu arribi a les cases un cop cada dues setmanes o que els canals de televisió no es vegin bé; estem a uns 30 quilòmetres de la gran capital que és Barcelona, i tenim fins i tot autopista de peatge) sembla passar-li alguna cosa similar.

Vegem-ne un exemple, colpidor per cert. Em trobo a la bústia de casa un escrit signat per dos insignes prohomes del poble, un ex-alcalde i un ex-regidor (ell prefereix signar com ex concejal), demanant-me el vot per al PSC amb arguments de pes, d'aquells que no admeten discussió. Llàstima que la seva construcció argumental sigui més aviat de baix nivell. Podeu veure el contingut de l'escrit tot seguit:



Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF

Els arguments dels dos senyors - que suposo que compten amb el beneplàcit, si no la inspiració - del candidat del PSC a l'alcaldia d'aquest poble són força interessants (si més no, des d'una perspectiva didàctica). Ens comencen alliçonant sobre les teories bàsiques del funcionament democràtic de les institucions i ens parla de les poques diferències entre partits (parla de poques diferències estructurals, però). I afirma categòricament que 'els partits s'amaguen darrere de sigles i d'idees que interessen poc als ciutadans i ciutadanes', afirmació en la que no sembla que facin cap excepció i que - tot sigui dit de pas - no semblen haver invertir grans dosis d'intel·lecte perquè una gran part dels ciutadans d'aquest país ja ho haviem endevinat, intuït o deduït (segons els processos lògics de cadascun, és clar). És a dir, que han descobert la sopa d'all.

Aquest gran nivell dialèctic i aquest impecable exercici lògic té la seva continuïtat en l'afirmació de 'Cada vot és important, cada vot decidirà el nostre entorn, els nostres carrers, els parcs i escoles per als nostres fills (...) No podem regalar el vot a algú només per que està darrera del partit tal o qual. Hem de decidir bé a qui cedirem la clau del futur.' (transcripció literal, incloent-hi les faltes d'ortografia). També, molta gent ja havia arribat a aquesta conclusió molt abans que aquests dos senyors (i possiblement ho hagin fet sense haver estat ni alcaldes ni regidors).

Seguidament s'extenen en algunes disquisicions de lògica electoral comparada, explicant-nos el funcionament de diverses democràcies de gran reputació (França, Alemanya, Anglaterra - no el Regne Unit, del qual forma part aquell país extrany que va inaugurar el meu bloc - i els Estats Units). No m'hi extendré, perquè ho podeu jutjar vosaltres mateixos si llegiu l'escrit.

La part més interessant, però, ve a continuació per la via d'una afirmació solemne i ressaltada en negreta: 'Els ciutadans ens movem per interessos ciutadans, i no per interessos de partit.' Aquí, discrepo. Això d'interessos ciutadans és molt variable. Jo diria que els ciutadans es mouen pels seus interessos, els quals poden abastar interessos comuns (ciutadans) o estrictament personals. De la mateixa manera, els ciutadans-militants (o ciutadans-polítics) que es mouen per 'interessos de partit'. O és que vostès, ex-polítics, no ho han fet ?? Ens volen fer creure, doncs, que només s'han mogut per interessos personals ??

En aquesta impecable línia lògica, ja ens podíem esperar el que vindria tot seguit: 'Qualsevol elector de Viladecavalls, abans de votar a les eleccions del 27 de maig hauria de reflexionar i adonar-se'n que el Govern central és socialista, el president de la Generalitat és del PSC, el president de la Diputació de Barcelona és socialista, la presidència del Consell Comarcal del Vallès Occidental és socialista, i també els alcaldes de les capitals de la comarca (Sabadell i Terrassa). A ningú se li escapa que el vot d'aquestes municipals convé donar-lo al PSC.'

Doncs sí, se m'escapa a mi precisament. Anem a pams: és curiós que el president de la Generalitat no sigui socialista (ells afirmen que és del PSC, però és a l'únic que no li adjudiquen el qualificatiu). Ells ho sabran, perquè jo no el conec ni tinc interès en fer-hi coneixença. Ara bé, sí que em sobta la clarividència d'aquests dos senyors, perquè afirmen taxativament que el Consell Comarcal i la Diputació - ens que depenen de la composició dels ajuntaments - estan en mans del PSC. Què estan suggerint ?? Que abans de les eleccions ja estan 'cantades' aquestes composicions i que els electors no hi tenen res a fer ?? O potser volen dir que ens hem de resignar i donar-los els nostres vots per a no provocar-los algun disgust en veure que no ens pleguem a la seva peculiar lògica ??

O és que el criteri propi de l'elector - el que sigui, bo o dolent, però propi i irrenunciable - no és prou vàlid davant d'una 'lògica' oportunista, buida i clientelista com aquesta que ens demana que votem en funció de qui ostenta el poder 'superior' de les institucions que teòricament estan per damunt dels ajuntaments ?? És que el que ens volen venir a dir és que aquestes administracions controlades pels socialistes no atendran les necessitats dels municipis que no governen ells ?? Que es saltaran les obligacions legals que tenen ?? Que cometran, en definitiva, prevaricació avaforint els ajuntaments que governen ells en detriment dels que han comès el crim abominable d'escollir uns representants de diferent color polític ??

En quina lògica malaltissa i manipuladora entra això ?? Perquè afirmar que 'En aquest moment, el tren el condueix el PSC, Viladecavalls pot escollir pujar-s'hi, o quedar-se a veure'l passar des de l'andana.' és insultar la intel·ligència d'uns electors que han d'escollir lliurement els seus representants, en funció dels programes i les propostes i no pas de qui governa altres instàncies (que potser ho fa en virtut de pactes ignominiosos, tot sigui dit de pas). D'això al comissariat polític hi ha un pas; un pas simbolitzat per una línia invisible que, un cop traspassada, ens aboca a règims monolítics que monopolitzen la vida política i que són el preludi d'èpoques que ja creiem passades.

Que s'ho facin mirar aquest senyors. I el candidat socialista - que en candidat sembla haver-se quedat - que desautoritzi aquest tipus de manifestacions i se'n desmarqui o que s'ho faci mirar també.

2 comments:

Lluís Soler Turu said...

Benvolgut Jordi,

Per casualitat he anat parar al teu bloc (el google té aquestes coses...). Només et volia comentar que coincideixo completament amb la teva reflexió sobre la carta Cortès-Trullàs. De fet, estic bastant convençut que aquesta carta -embustiada l'últim dia de la campanya- ha perjudicat electoralment al PSOE de Viladecavalls i, desgraciadament, de rebot va perjudicar electoralment a Esquerra, com a conseqüència directa del què podríem anomenar "efecte Montilla", és a dir, la por a que els vots d'ERC-Viladecavalls servissin per formar un tripartit amb el socialista d'alcalde.

Et fa res si recomano la teva reflexió en algun post-scriptum des del meu bloc? Espero la teva resposta abans d'enllaçar-la.

Llebe said...

Hola Jordi,
seguint la línia d'en Lluís, crec que aquesta carta ha perjudicat a les tres forces del tripartit català que es presentaven a Viladecavalls. Possiblements molts vilatans fan extensible la visió del Sr. Montilla amb la del Sr.Francisco García, i no han volgut, al seu parer, un alcalde així, votant massivament a CiU.
La conclusió a la qual possiblement no van arribar, potser perquè al missatge d'ERC tampoc ho deixàvem gaire clar, és que Esquerra podria haver liderat el projecte pel poble, i que potser ICV o PSC o qualsevol altra força, seria la que hagués votat a la Glòria Ullès en la pressa de possessió per fer-la alcaldessa.
Has escrit un bon article, m'ha agradat. Una salutació!