El model policial català: els Mossos d'Esquadra

Fa dies, ja em vaig extendre prou comentant el model policial que tenim instaurat a Catalunya, i personalitzat en el cos de Mossos d'Esquadra.

Darrerament, he pogut llegir alguns comentaris a Internet sobre el contingut d'un fòrum dedicat als Mossos d'Esquadra. Es tracta de www.mossosdesquadra.com (si hi cliqueu al damunt us hi hauria d'enllaçar).

Doncs bé, el més suau que puc dir al respecte d'aquest fòrum és que m'ha posat els pèls de punta. Salvant les distàncies, i fetes les reserves oportunes - em nego a creure que tothom qui publica comentaris en aquest lloc assegurant que és membre d'aquest cos policial ho és de veritat - el contingut d'aquest fòrum (per qualificar-ho d'alguna manera) ratlla el que seria tol·lerable en una societat civilitzada.

En efecte, els improperis i les sortides de to hi sovintegen (en proporció inversa als noms reals dels contribuents a tan insigne fòrum, que adopten tota mena de sobrenoms enginyosos, la qual cosa ja ens posa sobre la pista). Aquest és, però, un preu que podem pagar i al que ja comencem a estar acostumats si utilitzem Internet: l'anonimat - real o pretès - acostuma a ser una eina molt del gust d'un tipus de gent que només utilitza la raó quan aixeca la tapa del vàter (per no enganxar-s'hi els dits, és clar).

No em preocupa ni la qualitat dels arguments típics quan s'intercanvien 'opinions' sobre els okupes, o sobre altres temes candents. Tampoc no em preocupa la quantitat ingent de faltes d'ortografia que s'hi poden veure (i no només per la seva quantitat, sinó per la seva gravetat), perquè puc arribar a pensar que són degudes a la pressa o a la passió del moment i no pas degudes a una manca de cultura elemental i bàsica per part de qui ho escriu. Tampoc no em preocupa la quantitat ingent de missatges que apareixen escrits en llengua castellana per part de suposats membres d'un cos policial propi de Catalunya. Que cadascú s'expressi com li sigui més còmode.

Em preocupa, però, el missatge subjacent que s'hi pot entreveure molt fàcilment. La idea de que un cos policial digne de respecte és un cos policial dur, incontestat, descontrolat en suma. Un cos policial a l'estil del que ja hem patit durant quaranta anys, al qual la ciutadania li devia un 'respecte', encara que fos fonamentat en el temor de rebre mastegots o cops de porra si no se li demostrava de forma adequada aquest respecte.

Trobar una entrada al fòrum en aquests termes:

"voy a poner el post en castellano el idioma de españa, para todos estos guarruzos que al no ir al colegio no han aprendido que Cataluña es una comunidad autonoma dentro de un pais que es espanya, que por ser mosso no se olvida un idioma y hablo simplemente como me sale de los cojones cuando quiero catalan y cuando quiero castellano, si os molesta oir a un mosso en castellano pues ................os jodeisva llamarme facha, gris, rojo, fascista....... que me gusta veros cabreados, va guarritos adios pasarlo bien!!!!"

em preocuparia si no tingués aquest tuf provocador tan fort que té. Ara bé, quan es deixa caure un comentari del tipus

"Quina vergonya, el dia que et calgui la policia per algun motiu ja parlarem... "

la cosa ja no em sembla tan anecdòtica, especialment si prové - que no ho sé - d'un membre d'algun cos policial (sembla ser que aquest fòrum el sovintegen no només Mossos d'Esquadra).

I no em sembla gens anecdòtica perquè la idea subjacent que sembla imperar en aquest fòrum és que les forces policials - totes - han de ser inatacables, inimputables, per a gaudir del degut respecte per part de la ciutadania. O sigui, que invertim el que podríem anomenar el 'deure de respecte', de forma tal que no són els cossos policials els qui han de respectar els ciutadans sinó que han de ser els ciutadans qui els tinguin 'respecte'. Curiós dilema. Curiós perquè sembla com si cada ciutadà tingués un dret diferent a ser tractat amb respecte i, per tant, protegit en els seus drets en funció del respecte que aquest ciutadà tingués o mostrés respecte del cos policial al que s'ha vist obligat a recórrer (i penseu que tenim el luxe de tenir uns dels catàlegs de forces policials més extens de l'Europa Occidental).

Dit d'altra manera, si un cos policial 'detecta' que un ciutadà no els 'respecta' de forma adequada (i diligent ??), no estaria obligat a assistir-lo ?? I si detecta que no només no els 'respecta' suficientment sinó que en té una opinió hostil, podran atonyinar-lo directament ??

Un cos policial no és més que un cos de seguretat que paguem entre tots els contribuents, als quals se'ns deu respecte pel sol fet de ser ciutadans i contribuents que sufraguem el cost d'aquests cossos policials. Per molt que els costi d'entendre a molts dels qui vesteixen uniforme policial (més o menys llampant, més o menys plens de galons).

Sovintegen - al fòrum abans esmentat - comentaris sobre la dificultat de dur a terme les tasques policials; per exemple, quan el detingut es resisteix (m'imagino que el percentatge de detinguts que es resisteixen és - en certa forma - previsible, vist que no sembla que la gent gaudeixi essent detinguda). Bé, imagino també que el recurs fàcil és recórrer a la porra o a qualsevol mètode contundent, però precisament per això ningú ha dit que la feina del policia sigui fàcil. Si ho fos, hi hauria cua per fer-la, i no n'hi ha. Ara bé, aquesta dificultat no pot constituir-se en excusa o pretexte per a utilitzar mètodes inacceptables.

Sembla com si molta d'aquesta gent - membres de cossos policials - només fossin capaços de recordar dels manuals que han llegit que ells (els cossos policials) tenen el monopoli de l'ús de la força (juntament amb l'exèrcit, és clar, però en circumstàncies molt diferents). Efectivament, l'Estat delega en els cossos policials aquest monopoli que ens nega als ciutadans convencionals, però a canvi de què ?? A canvi d'un control estricte de l'ús d'aquest monopoli.

I aquí és on sembla que no entenen el que està passant. Per poder-los controlar no podem fer-ne un secret permanent de tot el que els envolta. Si exerceixen malament les seves funcions, han de ser criticables, jutjables i condemnables. I això, senyors policies, no és faltar-los al respecte. Especialment quan hi ha proves documentals pel mig (imatges). Si no se senten còmodes mentre el públic, la ciutadania, se'ls mira amb recel, tenen diverses opcions, entre les quals es compten assenyalar vostès als membres del cos policial de torn que no han fet ni fan bé la seva feina (el seu corporativisme segurament no els hi posarà fàcil) o, fins i tot, vist el caràcter voluntari de la seva feina (és a dir, que no han estat reclutats per la força) sempre poden canviar d'ocupació.

Als polítics també els hi acabem pagant el sou nosaltres els contribuents. I, quan hi ha casos de corrupció no sembla que sigui correcte amagar-los, sinó que són d'interès públic. Doncs, senyors policies, en tant que funcionaris públics, vostès també estan sotmesos a aquest control i - tret dels casos que la legislació estableix com a susceptibles de secret sumarial - les seves infraccions també poden ser conegudes pels qui, en definitiva, fem possible que hi hagi diners per pagar els seus sous. No veig que això no s'ajusti a un estat de dret - com els agrada reivindicar -, ben al contrari del fet - com s'ha vist - que filmin vostès als seus detinguts amb els seus mòbils personals (la qual cosa vulnera força drets dels detinguts, ja que la seva càmera-mòbil és particular i no sembla que formi part de l'equipament policial preceptiu).